Activitat 20: PEL·LÍCULES DE TERROR

Àngela Colomé

Cinema de terror

El cinema de terror

El cinema de terror és un gènere que busca causar sensacions de por, repugnància, incomoditat o preocupació. Els seus arguments normalment desenvolupen una intrusió d’algun personatge de caràcter maligne, normalment amb poders sobrenaturals o amb algun origen criminal.

Sovint juga amb efectes especials, la creació d’atmosferes inquietants i música per provocar espants o nerviosisme a l’espectador. El terror pot ser causar pel que es pot veure en pantalla (assassinats, persecucions, criatures) o pel que pot suggerir (imaginacions, falses expectatives).

El públic se sent atret per aquest tipis de pel·lícules. Els efectes psicològics que experimenten els espectadors és un fort augment d’adrenalina, dilatació de pupil·les, accelerament cardíac i respiratori, suor freda i, depenent del final, consol o desconsol.

Característiques del cinema de terror

Sorgeix de la literatura i llegendes on apareixen personatges bàsics en aquest tipus de gènere, com per exemple: vampirs, homes llop, monstres, fantasmes, bruixes o personatges repugnants.

També és molt característica la il·luminació on es veu el recurs freqüent de tons penombrosos i expressionistes. Els espais i escenaris més vistos són la nit, cementiris, cases abandonades, castells, runes, laboratoris o boscos. Tanmateix, mai falta una música esgarrifosa.

Tipus de cinema de terror (subgèneres)

·   Slaher: un assassí persegueix un grup d’individus utilitzant mètodes exagerats per matar-los. Aquest va dirigit als joves (sexe i drogues) i qui es pensa que és l’assassí resulta no sent-ho.

·   Gore: l’objectiu d’aquest subgènere és evidenciar la feblesa del cos humà. Es caracteritza per l’ús de sang falsa i la violència teatral, fent que arribi a ser còmic. Recentment s’ha creat un Gore més seriós i brutal.

·  Thriller: busca emocionar. Té una característica que el distingeix: la trama es centra a intentar resoldre un misteri, trobar una identitat o seguir una investigació.

·    Suspens: busca provocar emoció i interès. Es aquest subgènere es coneixen pocs aspectes dels personatges, cosa que provoca tensio i estrès.

·    Horror: el caracteritza el monstre, que pot presentar forma de diable, llop, fantasma, creació imperfecta...

El terror psicològic

És un subgènere de la ficció terrorífica que centra l’atenció en els temors dels personatges, les seves culpes, creences i supersticions. La por s’intenta generar afectant l’emotivitat de l’espectador, que acaba identificant-se amb els patiments o les vivències de determinats personatges.

Aquest subgènere té menys efectes especials i descripcions de violència, ja que treballa amb factors que afecten mentalment a l’espectador. L’element fonamental és l’ombra, (a diferencia de les altres que és la sang), les tenebres (representant l’amenaça), i la por a lo desconegut.  Busca crear un sentiment de malestar mitjançant la por al patiment físic, a la malaltia, a l’experimentació anormal, al parasitisme, a la mutilació, a les malformacions, a la decadència física... 



Rosa Martí

EL CINEMA DE TERROR

ÍNDEX

1.    Definició

2.    Història

3.    Característiques

4.    Tipus de cinema de terror

5.    Curiositats d’aquest gènere cinematogràfic

DEFINICIÓ

És un gènere cinematogràfic que busca causar por, angoixa, incomoditat…amb la simple visualització d’escenes xocants, tenses i horrífiques.

Els personatges principals d’aquestes pel·lícules i novel·les són éssers de naturalesa maligna i poc realistes com morts que no han mort (morts vivents), humans deformats i pertorbats, monstres i criatures terrorífiques (vampirs, zombies, homes llop, fantasmes, bruixes...)

HISTÒRIA

El cinema de terror va néixer al mateix temps que el cinema en si.

La primera pel·lícula d’aquest gènere va ser filmada el 1896 i és va ser anomenada “l’arrivée d’un train à la ciotat”.

Narra la història d’un tren que arriba a una estació i els espectadors que visualitzaven les imatges a primeres files van sortir de la sala horroritzats i morts de por ja què es pensaven que el tren sortiria de la pantalla.

CARACTERÍSTIQUES

El cinema de terror molt sovint juga amb els efectes especials, com la música (banda sonora densa amb esgarrifosos efectes sonors), atmosferes inquietants per provocar nerviosisme a l’espectador, també té un paper molt important la il·luminació ja que la majoria d’aquestes pel·lícules són clar obscures.

El terror pot ser causat per diversos factors: per assassinats, persecucions, imaginacions, al·lucinacions…

Per causar el sentiment de por també es fan servir materials com molta sang, ganivets, moto serres, destrals...

Els espais o escenaris més utilitzats poden ser la nit, cementiris, cases abandonades, castells, al bosc…

Els efectes fisiològics que experimenta el públic són fortes pujades d’adrenalina, dilatació de les pupil·les, accelerament cardíac i respiratori

TIPUS DE CINEMA DE TERROR

SLASHER: Un assassí persegueix a un grup de persones amb l’objectiu de matar-los.

GORE: És un gènere més seriós sense lloc a les rialles, i es caracteritza per l’abundància de sang que fan servir.

THRILLER: Es basa en alguna investigació, descobrir un misteri o una identitat...

SUSPENSO: Fa servir situacions que generen molta tensió i estrès.

HORROR: En aquestes pel·lícules existeixen diferents tipus de monstres (diable, llop, fantasma...)

CURIOSITATS D’AQUEST GÈNERE CINEMATOGRÀFIC

Per què veiem i ens agrada veure pel·lícules de terror?

Primerament els psicòlegs afirmen que les veiem perquè volem entendre les nostres pors.

Un altre argument és que les persones gaudeixen de les emocions que produeixen aquestes pel·lícules encara que vinguin d’una font negativa.

Finalment  es diu que veiem aquest tipus de pel·lícules segons la personalitat de cada persona, hi ha gent que necessita majors nivells d’excitació i tendeixen a escollir aquest cinema perquè necessiten viure experiències intenses, també es pot percebre aquesta emoció practicant esports com el paracaigudisme i el puenting.