martes, 9 de abril de 2019

Activitat 20: PEL·LÍCULES DE TERROR

Àngela Colomé

Cinema de terror
El cinema de terror
Resultado de imagen de cine terrorEl cinema de terror és un gènere que busca causar sensacions de por, repugnància, incomoditat o preocupació. Els seus arguments normalment desenvolupen una intrusió d’algun personatge de caràcter maligne, normalment amb poders sobrenaturals o amb algun origen criminal.
Sovint juga amb efectes especials, la creació d’atmosferes inquietants i música per provocar espants o nerviosisme a l’espectador. El terror pot ser causar pel que es pot veure en pantalla (assassinats, persecucions, criatures) o pel que pot suggerir (imaginacions, falses expectatives).
El públic se sent atret per aquest tipis de pel·lícules. Els efectes psicològics que experimenten els espectadors és un fort augment d’adrenalina, dilatació de pupil·les, accelerament cardíac i respiratori, suor freda i, depenent del final, consol o desconsol.

Característiques del cinema de terror
Sorgeix de la literatura i llegendes on apareixen personatges bàsics en aquest tipus de gènere, com per exemple: vampirs, homes llop, monstres, fantasmes, bruixes o personatges repugnants.
També és molt característica la il·luminació on es veu el recurs freqüent de tons penombrosos i expressionistes. Els espais i escenaris més vistos són la nit, cementiris, cases abandonades, castells, runes, laboratoris o boscos. Tanmateix, mai falta una música esgarrifosa.

Tipus de cinema de terror (subgèneres)

·   Slaher: un assassí persegueix un grup d’individus utilitzant mètodes exagerats per matar-los. Aquest va dirigit als joves (sexe i drogues) i qui es pensa que és l’assassí resulta no sent-ho.
·   Gore: l’objectiu d’aquest subgènere és evidenciar la feblesa del cos humà. Es caracteritza per l’ús de sang falsa i la violència teatral, fent que arribi a ser còmic. Recentment s’ha creat un Gore més seriós i brutal.
·  Thriller: busca emocionar. Té una característica que el distingeix: la trama es centra a intentar resoldre un misteri, trobar una identitat o seguir una investigació.
·    Suspens: busca provocar emoció i interès. Es aquest subgènere es coneixen pocs aspectes dels personatges, cosa que provoca tensio i estrès.
·    Horror: el caracteritza el monstre, que pot presentar forma de diable, llop, fantasma, creació imperfecta...

El terror psicològic
És un subgènere de la ficció terrorífica que centra l’atenció en els temors dels personatges, les seves culpes, creences i supersticions. La por s’intenta generar afectant l’emotivitat de l’espectador, que acaba identificant-se amb els patiments o les vivències de determinats personatges.
Aquest subgènere té menys efectes especials i descripcions de violència, ja que treballa amb factors que afecten mentalment a l’espectador. L’element fonamental és l’ombra, (a diferencia de les altres que és la sang), les tenebres (representant l’amenaça), i la por a lo desconegut.  Busca crear un sentiment de malestar mitjançant la por al patiment físic, a la malaltia, a l’experimentació anormal, al parasitisme, a la mutilació, a les malformacions, a la decadència física... 



Rosa Martí
EL CINEMA DE TERROR

Resultado de imagen de cine terrorÍNDEX
1.    Definició
2.    Història
3.    Característiques
4.    Tipus de cinema de terror
5.    Curiositats d’aquest gènere cinematogràfic

DEFINICIÓ

És un gènere cinematogràfic que busca causar por, angoixa, incomoditat…amb la simple visualització d’escenes xocants, tenses i horrífiques.

Els personatges principals d’aquestes pel·lícules i novel·les són éssers de naturalesa maligna i poc realistes com morts que no han mort (morts vivents), humans deformats i pertorbats, monstres i criatures terrorífiques (vampirs, zombies, homes llop, fantasmes, bruixes...)


HISTÒRIA

El cinema de terror va néixer al mateix temps que el cinema en si.
La primera pel·lícula d’aquest gènere va ser filmada el 1896 i és va ser anomenada “l’arrivée d’un train à la ciotat”.
Narra la història d’un tren que arriba a una estació i els espectadors que visualitzaven les imatges a primeres files van sortir de la sala horroritzats i morts de por ja què es pensaven que el tren sortiria de la pantalla.

CARACTERÍSTIQUES

El cinema de terror molt sovint juga amb els efectes especials, com la música (banda sonora densa amb esgarrifosos efectes sonors), atmosferes inquietants per provocar nerviosisme a l’espectador, també té un paper molt important la il·luminació ja que la majoria d’aquestes pel·lícules són clar obscures.

El terror pot ser causat per diversos factors: per assassinats, persecucions, imaginacions, al·lucinacions…

Per causar el sentiment de por també es fan servir materials com molta sang, ganivets, moto serres, destrals...
Els espais o escenaris més utilitzats poden ser la nit, cementiris, cases abandonades, castells, al bosc…

Els efectes fisiològics que experimenta el públic són fortes pujades d’adrenalina, dilatació de les pupil·les, accelerament cardíac i respiratori

TIPUS DE CINEMA DE TERROR

SLASHER: Un assassí persegueix a un grup de persones amb l’objectiu de matar-los.
GORE: És un gènere més seriós sense lloc a les rialles, i es caracteritza per l’abundància de sang que fan servir.
THRILLER: Es basa en alguna investigació, descobrir un misteri o una identitat...
SUSPENSO: Fa servir situacions que generen molta tensió i estrès.
HORROR: En aquestes pel·lícules existeixen diferents tipus de monstres (diable, llop, fantasma...)

CURIOSITATS D’AQUEST GÈNERE CINEMATOGRÀFIC

Per què veiem i ens agrada veure pel·lícules de terror?
Primerament els psicòlegs afirmen que les veiem perquè volem entendre les nostres pors.

Un altre argument és que les persones gaudeixen de les emocions que produeixen aquestes pel·lícules encara que vinguin d’una font negativa.

Finalment  es diu que veiem aquest tipus de pel·lícules segons la personalitat de cada persona, hi ha gent que necessita majors nivells d’excitació i tendeixen a escollir aquest cinema perquè necessiten viure experiències intenses, també es pot percebre aquesta emoció practicant esports com el paracaigudisme i el puenting.

jueves, 4 de abril de 2019

Activitat 19: LA VIDA DE BRIAN


Rosa Martí Agustí  1r BATX B
LA VIDA DE BRIAN
·         INFORMACIÓ DE LA PEL·LÍCULA:
Resultado de imagen de la vida de brianEl títol original de la pel·lícula és anglès, ja que va ser realitzada a Gran Bretanya, es diu “life of brian” i el seu director és Terry Jones.

La pel·lícula dura uns 89 minuts, és a dir, una hora i mitja. El seu gènere és de comèdia, aventura, religió i pel·lícula de culte.

Tenim una llista molt àmplia d’actors que seguidament nomenaré:
Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle, Michael Palin, Neil Innes, Terence Bayler, Carol Cleveland, Kenneth Colley, Charles McKeown, John Young, Gwen Taylor, John Case, Sue Jones-Davis, Peter Brett, Chris Langham, Andrew macLachlan, Bernard McKenna i Spike Milligan.

·         SINOPSIS:
Aquesta pel·lícula tracta de la vida d’un desastrós home anomenat Brian, que és confós pel poble per un Messies i per tant perseguit pels que es fan anomenar els seus seguidors i també perseguit per un grup de soldats romans que el seu objectiu és la crucifixió del nostre protagonista.

·         RESUM:
Brian neix el mateix dia que Jesucrist a Betlem, els reis mags van a adorar-lo i donar-li regals, però al adonar-se'n de l'error i que ell no és el messies, recuperen els seus regals per entregar-li’ls al verdader messies.

La seva mare un dia li revela que el seu pare era un centurió, i per tant que ell ha de fer front contra els romans i passa a formar par d’un partit polític jesuïta.

Brian afronta el repte amb por, sent descobert per un romà que li replica que no sap declinar bé la paraula en llatí “
romani ite domum”, després el seu següent objectiu és segrestar a la dona de Pilatos, però perseguit pels romans vol escapar per un balcó, i cau per error on hi havia un predicador i ha d’improvisar per no ser descobert, tot inventant-se unes oracions, fa que algunes persones es fixin en ell i el segueixin fins al desert on serà proclamat Messies.

A partir d’aquí, passen una sèrie d’esdeveniments fins que els soldats romans l’agafen i el crucifiquen amb altres homes. Ell, veient que ni la FPJ, és a dir, el seu partit polític, ni la seva mare el deslliuren de la crucifixió i sense esperança alguna que l’alliberin accepta el seu destí i s’acaba la pel·lícula cantant la cançó de “
Always look on The Bright Side Of Life”.

·        OPINIÓ PERSONAL:
Opino que aquesta pel·lícula no és del meu estil ja que prefereixo pel·lícules més modernes i amb més acció, per tant, no la tornaria a veure per propi gust, ja que aquestes pel·lícules tant antigues no són del meu agrat.
També s’ha de dir que hi ha hagut més parts avorrides i poc interessants que de divertides i entretingudes. Tot i així recomanaria la pel·lícula al públic que si li agradés aquest gènere i que disfrutés visualitzant-la.

Activitat 18: JASON I ELS ARGONAUTES


JASON I ELS ARGONAUTES

Resultado de imagen de jason i els argonautes·         FiTXA TÈCNICA:

-       Títol original: Jason and the Argonauts.
-       Any d’estrena: 1963.
-       Duració: 104 minuts.
-       País: Regne Unit.
-       Director: Don Cheffey.
-       Guió: Jan Read, Beverley Cross.
-       Música: Bernard Hermann i Wilkie Cooper.
-       Gènere: fantàstic, aventura, mitologia.
-       Ambientat: en l’antiga Grècia.
-       to
·         SINOPSIS:

Jason està destinat a ser el rei de Tesalia. Pelias li diu que ha d’anar al regne de Colchis a buscar el “vellocino de oro”. Jason reuneix una tripulació amb els forts de tota Grècia. Aquesta tripulació té la protecció de la deessa Hera, que només els pot ajudar 5 vegades. Sense saber-ho emprenen un viatge ple de perills com gegants de bronze, harpies, un monstre de set caps i esquelets armats.

·         RESUM DE L’ARGUMENT:

Pelias destrona per ser rei i mata la família de Jason perquè no volia possibles represàlies, sense adonar-se que Jason aconsegueix escapar gràcies a un dels guàrdies del seu pare, que el cria a l’exili. La deessa Hera li diu que un home sense sandàlia buscarà la venjança de la seva família.
Al cap d’uns anys, Pelias es veu apurat i Jason, sense saber que l’home a qui salva és Pelias, l’ajuda. Pelias li agraeix però queda espantat al veure que no porta una sandàlia. Jason li explica el seu objectiu i Pelias l’enganya i li diu que ha d’anar als confins del món a la recerca del “vellocino de oro”.
Jason rep l’ajuda dels déus, especialment de la deessa Hera, dient-li que només el podrà ajudar 5 vegades. Reuneix els homes més forts de tota Grècia i empren el seu viatge.
La primera dificultat que es troben és quan no queda aigua ni menjar. Jason demana ajuda a Hera i aquesta li diu que hi ha una illa a prop, que poden descansar i reunir tot lo necessari pel seu viatge però que sobretot no s’emportin res. Hèrcules acompanyat d’un jove troben les riqueses de Talos i Hèrcules agafa una llança d’or. Surten de la cambra i el gegant Talos de bronze els persegueix fins a la nau. Un cop allà, Jason s’enfada perquè va advertir que no toquessin res. Talos comença a atacar-los i Jason demana ajuda a Hera. Ella li diu que es fixi en el taló de Talos i així és com el venç.
La segona dificultat que tenen és quan van a una illa on hi ha un home cec torturat per unes harpies que li roben el menjar. Jason i el vell fan un pacte, si Jason captura les harpies l’home li dirà com ha de continuar el seu viatge. Jason compleix amb lo promès i l’home li dona un talismà i li que ha de dirigir-se a Còlquida.
Jason hi arriba i es veu al mig d’un congost molt perillós. Decideixen avançar perquè després de tot el camí que han fet no volen tornar enrere. Al avançar veuen un vaixell que és destrossat per un despreniment de roques. Jason necessita l’ajuda dels déus però ja no disposa d’ella. Enfadat tira al mar el talismà que li va donar el vell i sorgeix el déu Neptú, qui aguanta les roques perquè puguin passar sense problemes. Al l’altra banda del congost veuen restes d’un vaixell i rescaten una noia, Medea.
Arriben a Còlquida i són ben rebuts. Jason demana emportar-se el “vellocino de oro”. Son traïts pel fill de Pelias i els empresonen. Medea els ajuda a escapar i roben el “vellocino”. El rei que el custodiava els perseguiex fins arribar a una muntanya. Allà agafa les dents del monstre que Jason prèviament havia matat i les espesseix pel terra, diu unes paraules i sorgeixen uns esquelets armats. Jason i dos dels seus soldats els derroten i aconsegueixen escapar.
Jason, finalment, empren el seu viatge cap a Tesalia.


·         OPINIÓ PERSONAL:

(Àngela Colomé)
Personalment m’ha semblat una pel·lícula interessant, ja que a mi m’interessa molt el tema de la mitologia i de l’Antiga Grècia. Al ser una pel·lícula de l’any 1963 crec que té uns efectes especials prou aconseguits en comparació de les pel·lícules d’ara.

(Rosa Martí)
La meva opinió sobre aquesta pel·lícula és que m’ha semblat més interessant i entretinguda que les pel·lícules anteriors que també hem visualitzat a classe. La qualitat de la pel·lícula, els efectes i la rapidesa per ser de la època que són (1963) trobo que estan bé, tot i així no són de la mateixa rapidesa la qual nosaltres estem acostumats amb les pel·lícules actuals. Aquesta pel·lícula de mitologia i aventures, té molta acció, per exemple quan lluiten amb tots els monstres, per aquest motiu m’ha agradat bastant i no m’ha avorrit en excés.

Activitat 17: FAULES


ELS TRES PORQUETS

Resultado de imagen de els tres porquets disney 

Aquesta faula molt resumidament va de tres porquets que quan ja són grans decideixen independitzar-se de casa la seva mare i volen construir tres cases.
El petit i el mitjà construeixen cases de palla i fusta, perquè confien en que el llop no els hi destruirà la casa i no se’ls menjarà, així que no s’esforcen ni el més mínim en la construcció dels seus habitatges.
El porquet gran, en canvi, vol que la seva casa estigui molt ben construïda i li dedica molt de temps i esforç. El resultat es una casa de maons molt resistent.
El llop finalment destrueix les cases dels dos germans menors i no se’ls menja perquè s’escapen cap a casa del germà gran, on es senten més segurs. Allà el llop per molt que bufi, no aconsegueix tirar la casa a terra i decideix entrar per la xemeneia, però es crema el cul i marxa corrents i no torna mai més.
La lliçó que dóna aquesta faula és que amb l’esforç i dedicació els resultats són millors que no pas ràpid i sense cura. L’exemple és la casa del germà gran, ja que està feta amb paciència i, per tant, el llop no aconsegueix destruir-la, cosa que els germans petits pensaven que amb materials menys resistents com la palla o la fusta, ja estava bé i s’equivocaven.

Rosa Martí Agustí



EL PEIXET D’OR
 Resultado de imagen de el peixet d'or
Molta gent desitja coses que els agradaria tenir i comencen a demanar de menys a més.
En aquesta historia està representat amb el peixet, el pescador i la seva dona. Al principi la dona demana casa i diners i el peixet li concedeix perquè creu que són coses insignificants, però quan la dona comença a demanar ser la reina del mar, el peixet es cansa de tants desitjos i li retira els altres, deixant-la en la pobresa com al principi.
Aquesta faula vol ensenyar que l’avarícia és dolenta i per aconseguir el que vols t’ho has de guanyar.
 

Àngela Colomé Àvila