Cinema de terror
El cinema de terror
El cinema de terror és
un gènere que busca causar sensacions de por, repugnància, incomoditat o
preocupació. Els seus arguments normalment desenvolupen una intrusió d’algun
personatge de caràcter maligne, normalment amb poders sobrenaturals o amb algun
origen criminal.
Sovint juga amb efectes
especials, la creació d’atmosferes inquietants i música per provocar espants o
nerviosisme a l’espectador. El terror pot ser causar pel que es pot veure en
pantalla (assassinats, persecucions, criatures) o pel que pot suggerir
(imaginacions, falses expectatives).
El públic se sent atret
per aquest tipis de pel·lícules. Els efectes psicològics que experimenten els
espectadors és un fort augment d’adrenalina, dilatació de pupil·les,
accelerament cardíac i respiratori, suor freda i, depenent del final, consol o
desconsol.
Característiques del cinema de terror
Sorgeix de la
literatura i llegendes on apareixen personatges bàsics en aquest tipus de
gènere, com per exemple: vampirs, homes llop, monstres, fantasmes, bruixes o
personatges repugnants.
També és molt
característica la il·luminació on es veu el recurs freqüent de tons penombrosos
i expressionistes. Els espais i escenaris més vistos són la nit, cementiris,
cases abandonades, castells, runes, laboratoris o boscos. Tanmateix, mai falta
una música esgarrifosa.
Tipus de cinema de terror (subgèneres)
· Slaher: un assassí persegueix un grup d’individus
utilitzant mètodes exagerats per matar-los. Aquest va dirigit als joves (sexe i
drogues) i qui es pensa que és l’assassí resulta no sent-ho.
· Gore: l’objectiu d’aquest subgènere és evidenciar
la feblesa del cos humà. Es caracteritza per l’ús de sang falsa i la violència
teatral, fent que arribi a ser còmic. Recentment s’ha creat un Gore més seriós
i brutal.
· Thriller: busca emocionar. Té una característica
que el distingeix: la trama es centra a intentar resoldre un misteri, trobar
una identitat o seguir una investigació.
· Suspens: busca provocar emoció i interès. Es aquest
subgènere es coneixen pocs aspectes dels personatges, cosa que provoca tensio i
estrès.
· Horror: el caracteritza el monstre, que pot
presentar forma de diable, llop, fantasma, creació imperfecta...
El terror psicològic
És un subgènere de la
ficció terrorífica que centra l’atenció en els temors dels personatges, les
seves culpes, creences i supersticions. La por s’intenta generar afectant
l’emotivitat de l’espectador, que acaba identificant-se amb els patiments o les
vivències de determinats personatges.
Aquest subgènere té
menys efectes especials i descripcions de violència, ja que treballa amb
factors que afecten mentalment a l’espectador. L’element fonamental és l’ombra,
(a diferencia de les altres que és la sang), les tenebres (representant
l’amenaça), i la por a lo desconegut.
Busca crear un sentiment de malestar mitjançant la por al patiment
físic, a la malaltia, a l’experimentació anormal, al parasitisme, a la
mutilació, a les malformacions, a la decadència física...
Rosa Martí
Rosa Martí
EL
CINEMA DE TERROR
1. Definició
2. Història
3. Característiques
4. Tipus de cinema de terror
5. Curiositats d’aquest gènere
cinematogràfic
DEFINICIÓ
És un gènere cinematogràfic que busca causar por,
angoixa, incomoditat…amb la simple visualització d’escenes xocants, tenses i horrífiques.
Els personatges principals d’aquestes pel·lícules i
novel·les són éssers de naturalesa maligna i poc realistes com morts que no han
mort (morts vivents), humans deformats i pertorbats, monstres i criatures terrorífiques
(vampirs, zombies, homes llop, fantasmes, bruixes...)
HISTÒRIA
El cinema de terror va néixer al mateix temps que el
cinema en si.
La primera pel·lícula d’aquest gènere va ser filmada
el 1896 i és va ser anomenada “l’arrivée d’un train à la ciotat”.
Narra la història d’un tren que arriba a una estació i
els espectadors que visualitzaven les imatges a primeres files van sortir de la
sala horroritzats i morts de por ja què es pensaven que el tren sortiria de la
pantalla.
CARACTERÍSTIQUES
El cinema de terror molt sovint juga amb els efectes
especials, com la música (banda sonora densa amb esgarrifosos efectes sonors),
atmosferes inquietants per provocar nerviosisme a l’espectador, també té un
paper molt important la il·luminació ja que la majoria d’aquestes pel·lícules
són clar obscures.
El terror pot ser causat per diversos factors: per
assassinats, persecucions, imaginacions, al·lucinacions…
Per causar el sentiment de por també es fan servir
materials com molta sang, ganivets, moto serres, destrals...
Els espais o escenaris més utilitzats poden ser la
nit, cementiris, cases abandonades, castells, al bosc…
Els efectes fisiològics que experimenta el públic són
fortes pujades d’adrenalina, dilatació de les pupil·les, accelerament cardíac i
respiratori
TIPUS DE
CINEMA DE TERROR
SLASHER: Un assassí persegueix a un grup de
persones amb l’objectiu de matar-los.
GORE: És un gènere més seriós sense lloc a
les rialles, i es caracteritza per l’abundància de sang que fan servir.
THRILLER: Es basa en alguna investigació, descobrir
un misteri o una identitat...
SUSPENSO: Fa servir situacions que generen
molta tensió i estrès.
HORROR: En aquestes pel·lícules existeixen
diferents tipus de monstres (diable, llop, fantasma...)
CURIOSITATS
D’AQUEST GÈNERE CINEMATOGRÀFIC
Per què veiem i
ens agrada veure pel·lícules de terror?
Primerament els psicòlegs afirmen que les veiem perquè
volem entendre les nostres pors.
Un altre argument és que les persones gaudeixen de les
emocions que produeixen aquestes pel·lícules encara que vinguin d’una font
negativa.
Finalment es
diu que veiem aquest tipus de pel·lícules segons la personalitat de cada
persona, hi ha gent que necessita majors nivells d’excitació i tendeixen a
escollir aquest cinema perquè necessiten viure experiències intenses, també es
pot percebre aquesta emoció practicant esports com el paracaigudisme i el
puenting.