PLANS
 |
| Àngela Colomé (Pla picat) |
 |
| Àngela Colomé (Primer pla) |
 |
| Rosa Martí (Pla detallat) |
 |
| Rosa Martí (Pla general i Pla picat) |
 |
| Rosa Martí (Pla picat) |
 |
| Rosa Martí (Pla mitjà) |
 |
| Rosa Martí (Pla americà) |
 |
| Rosa Martí (Pla general) |
miércoles, 5 de diciembre de 2018
Activitat 14: PLANS NOSTRES
jueves, 22 de noviembre de 2018
Activitat 13: MOVIMENTS NOSTRES
MOVIMENTS
Àngela Colomé
Àngela Colomé
Rosa Martí
Rosa Martí
Rosa Martí
viernes, 16 de noviembre de 2018
Activitat 12: PLANS I MOVIMENTS DE CÀMERA
En el començament del cinema, la càmera romania estàtica i es produïa el moviment dins de l'enquadrament únic i immòbil. Amb el pas del temps, va començar a moure's i van aparèixer els moviments i plans.
ELS PLANS DE CÀMERA
Els plans poden ser estàtics o dinàmics. Si el pla roman fix (la càmera no es mou), s'han de tenir en compte els moviments dels personatges per tal que no surtin de l'enquadrament abans de temps. Si la càmera es mou seguint el personatge (pla dinàmic), s'ha de deixar espai en la direcció del moviment.
Tenim:
ELS MOVIMENTS DE CÀMERA
MOVIMENTS FÍSICS
-Panoràmica: És el gir de la càmera normalment sobre un trípode sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal (moviment de dreta a esquerre o viceversa), vertical (moviment de dalt a baix) i balanceig. Es fa servir per descriure un escenari o per relacionar elements de la mateixa escena que no apareixen al mateix quadre.
El seu efecte és similar al que es produeix quan es mou d'un costat cap a l'altre per observar un gran espai.
-Tràveling: és el moviment que desplaça la càmera d'un lloc a un altre. Normalment es fa amb raïls. Aquest moviment permet l'apropament, seguiment o allunyament.
-Moviment lliure: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
MOVIMENTS ÒPTICS
- Zoom: Es duu a terme amb càmeres que tenen objectius de distància focal variable. Permet fer que els objectes s'acostin o s'allunyin sense desplaçar la càmera. A diferència del tràveling amb el zoom no podem descobrir les àrees amagades darrere dels objectes.
- Focus: pot ser considerat com un moviment òptic, ja que permet descobrir nous elements dins d'un pla.
ELS PLANS DE CÀMERA
Els plans poden ser estàtics o dinàmics. Si el pla roman fix (la càmera no es mou), s'han de tenir en compte els moviments dels personatges per tal que no surtin de l'enquadrament abans de temps. Si la càmera es mou seguint el personatge (pla dinàmic), s'ha de deixar espai en la direcció del moviment.
Tenim:
ELS MOVIMENTS DE CÀMERA
MOVIMENTS FÍSICS
-Panoràmica: És el gir de la càmera normalment sobre un trípode sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal (moviment de dreta a esquerre o viceversa), vertical (moviment de dalt a baix) i balanceig. Es fa servir per descriure un escenari o per relacionar elements de la mateixa escena que no apareixen al mateix quadre.
El seu efecte és similar al que es produeix quan es mou d'un costat cap a l'altre per observar un gran espai.
-Tràveling: és el moviment que desplaça la càmera d'un lloc a un altre. Normalment es fa amb raïls. Aquest moviment permet l'apropament, seguiment o allunyament.
- Avanç: la càmera s'apropa reforçant l'atenció.
- Retrocés: la càmera s'allunya per alleujar la tensió.
- Ascendent/descendent: la càmera acompanya el personatge o mostra alguna cosa en moviment.
- Lateral: permet mantenir a prop l'expressió del personatge que es mou. Els objectes donen la sensació de moure's més de pressa.
- Circular: la càmera es desplaça en cercle al voltant del personatge o objecte. Permet veure l'escena des de diferents punts.
-Moviment lliure: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
MOVIMENTS ÒPTICS
- Zoom: Es duu a terme amb càmeres que tenen objectius de distància focal variable. Permet fer que els objectes s'acostin o s'allunyin sense desplaçar la càmera. A diferència del tràveling amb el zoom no podem descobrir les àrees amagades darrere dels objectes.
- Focus: pot ser considerat com un moviment òptic, ja que permet descobrir nous elements dins d'un pla.
miércoles, 14 de noviembre de 2018
Activitat 11: TRAILERS EGIPTE
Resum videos trailers Egipte
Les pel·lícules sobre Egipte moltes eren sobre mòmies, piràmides, Cleòpatra...
La primera pel·lícula sobre les mòmies va ser cap al 1900,el director d'aquesta va voler crear una pel·lícula de por, ja que feia poc que s'havia descobert la tomba de Tutankamon.
En aquestes pel·lícules, les mòmies sempre eren representades com a éssers dolents, ja que el paper que fan en les pel·lícules, i actualment també fan la mateixa funció, és fer por a la gent, perquè estan dissecades.
Però la verdadera funció d'aquestes criatures no era fer por, més aviat tot el contrari, la momificació és perquè poguessin arribar en bones condicions a l'altre vida, al contrari del que plasmen en el cinema.
També en aquests tràilers hem pogut observar que les seqüències abans eren molt lentes, n'hi havia molt poques per minut i el càmera anava fent-les manualment, movent-se sobre una càmera amb rodes.
Actualment en les pel·lícules que veiem ara, les seqüències o transicions són molt més ràpides i n'hi ha moltíssimes més per minut, a part d'això ara totes les escenes són retocades per ordinadors i Photoshop, i gairebé res es fa manualment.
En l'antiguitat totes les pel·lícules i vídeos eren el blanc i negre i mudes, ja que el color no existia i perquè la gent pogués seguir la trama de la pel·lícula amb tranquil·litat, de tant en tant anaven posant cartells que expliquessin les escenes que anaven sorgint i així la gent no perdia el fil. A més a més com eren mudes i per tant no hi havia so, perquè no és fes tant avorrit mentre sonava la pel·lícula posaven música de fons o hi havia un músic que tocava algun instrument.
En conclusió hem pogut observar que el cinema actual en comparació amb el de fa uns anys és molt diferent i ha evolucionat molt.
Les pel·lícules sobre Egipte moltes eren sobre mòmies, piràmides, Cleòpatra...
La primera pel·lícula sobre les mòmies va ser cap al 1900,el director d'aquesta va voler crear una pel·lícula de por, ja que feia poc que s'havia descobert la tomba de Tutankamon.
En aquestes pel·lícules, les mòmies sempre eren representades com a éssers dolents, ja que el paper que fan en les pel·lícules, i actualment també fan la mateixa funció, és fer por a la gent, perquè estan dissecades.
Però la verdadera funció d'aquestes criatures no era fer por, més aviat tot el contrari, la momificació és perquè poguessin arribar en bones condicions a l'altre vida, al contrari del que plasmen en el cinema.
També en aquests tràilers hem pogut observar que les seqüències abans eren molt lentes, n'hi havia molt poques per minut i el càmera anava fent-les manualment, movent-se sobre una càmera amb rodes.
Actualment en les pel·lícules que veiem ara, les seqüències o transicions són molt més ràpides i n'hi ha moltíssimes més per minut, a part d'això ara totes les escenes són retocades per ordinadors i Photoshop, i gairebé res es fa manualment.
En l'antiguitat totes les pel·lícules i vídeos eren el blanc i negre i mudes, ja que el color no existia i perquè la gent pogués seguir la trama de la pel·lícula amb tranquil·litat, de tant en tant anaven posant cartells que expliquessin les escenes que anaven sorgint i així la gent no perdia el fil. A més a més com eren mudes i per tant no hi havia so, perquè no és fes tant avorrit mentre sonava la pel·lícula posaven música de fons o hi havia un músic que tocava algun instrument.
En conclusió hem pogut observar que el cinema actual en comparació amb el de fa uns anys és molt diferent i ha evolucionat molt.
Activitat 10: EGIPTE
Egipte
Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil.
El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments.
La Cultura Egipcia
La cultura Egípcia o cultura de l'Antic Egipte es va iniciar al Neolític i va evolucionar al llarg de 3000 anys aC, fins a l'època romana, quan pràcticament va desaparèixer en adoptar la de l'Imperi romà i sobretot les costums cristians.
Aquesta cultura es va desenvolupar a la vall del riu Nil, situat a l'extrem nord-est d'Àfrica. La cultura de l'Antic Egipte es forma a partir de la forma de vida, els costums i tradicions existents en la ciutat Egípcia de l'Antiguitat.
La religió era politeista, és a dir, s'adoraven diversos deus. El principal era el deu Rà (deu del sol), Osiris (deu dels morts) i Isis (deessa de la fertilitat).
LA PINTURA
En la pintura no s'utilitzava la perspectiva i els colors eren plans. A més a més els personatges apareixien de perfil. S'utilitzava en la decoració d'objectes, però també en murals de temples i palaus.
L'ESCULTURA
L'escultura es tallava en marfil i bronze, fusta i pedra, amb personatges mitològics i polítics. Gràcies als materials utilitzats, es conserven múltiples exemplars d'aquestes obres d'art.
PIRÀMIDES
Les piràmides eren tombes monumentals dels faraons. Entre elles es troben la piràmide del faraó Senefru i la piràmide del faraó Keops.
ESCRIPTURA
Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels anitcs egipcis per a comunicar-se per escrit. Des de l'època de l'Imperi Antic, els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames i signes consonàntics.
Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil.
El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments.
La Cultura Egipcia
La cultura Egípcia o cultura de l'Antic Egipte es va iniciar al Neolític i va evolucionar al llarg de 3000 anys aC, fins a l'època romana, quan pràcticament va desaparèixer en adoptar la de l'Imperi romà i sobretot les costums cristians.
Aquesta cultura es va desenvolupar a la vall del riu Nil, situat a l'extrem nord-est d'Àfrica. La cultura de l'Antic Egipte es forma a partir de la forma de vida, els costums i tradicions existents en la ciutat Egípcia de l'Antiguitat.
La religió era politeista, és a dir, s'adoraven diversos deus. El principal era el deu Rà (deu del sol), Osiris (deu dels morts) i Isis (deessa de la fertilitat).
LA PINTURA
En la pintura no s'utilitzava la perspectiva i els colors eren plans. A més a més els personatges apareixien de perfil. S'utilitzava en la decoració d'objectes, però també en murals de temples i palaus.
L'ESCULTURA
L'escultura es tallava en marfil i bronze, fusta i pedra, amb personatges mitològics i polítics. Gràcies als materials utilitzats, es conserven múltiples exemplars d'aquestes obres d'art.
PIRÀMIDES
Les piràmides eren tombes monumentals dels faraons. Entre elles es troben la piràmide del faraó Senefru i la piràmide del faraó Keops.
ESCRIPTURA
Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels anitcs egipcis per a comunicar-se per escrit. Des de l'època de l'Imperi Antic, els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames i signes consonàntics.
Activitat 9: CERÀMICA CRETENSE
Heracles i el toro de Creta
Creta és la illa més gran de Grècia, està situada al mar mediterranioriental, al extrem sud del mar Egeo.La cultura minoica es la primera civilització europea de l'Edat de Cobre i del Bronze a l'illa de Creta.
El toro de Creta és un animal de la mitologia grega. El setè treball d'Heracles va consistir a capturar un toro que causava problemes a Creta.
Així doncs, Heracles es va presentar a Minos, que aquest el va autoritzar per capturar amb les seves pròpies mans al toro cretense, si podia. Heracles va aconseguir dominar a l'animal.
Aquesta ceràmica ens explica dues versions de la captura d'Heracles al toro de Creta. Es deia que aquest animal llençava foc pel nas i havia de ser capturat viu.
A la cara principal de la ceràmica, Heracles atrapa al toro amb l'ajuda d'una corda que ha immobilitzat les seves potes del darrere de mode que el toro cau a terra. El toro té punts vermells al coll i taques pel cos. L'heroi porta l'espasa lligada a la cintura. En l'arbre del darrere del seu tronc penjen les seves robes i armes.
En la cara posterior, Heracles està totalment despullat i atrapa el toro des de darrere, sense corda, amb les mans agafant-li per una banya i l'orella. Al fons del gerro hi ha branques amb flors blanques pintades i d'elles penjen les seves robes.
 |
| Cara Posterior |
 |
| Cara Principal |
Activitat 8: DIBUIXOS PINTURES RUPESTRES
Pintures rupestres
DIBUIX 1
 |
| Rosa Martí |
Per realitzar aquest treball, he dibuixat una situació de caça basant-me en la imatge de sota mentre caçaven l'animal.
A continuació, a partir dels personatges que surten a la foto, em vaig imaginar un cop havien caçat el cérvol, com el cuinaven al foc i com se'l menjaven.
DIBUIX 2
 |
Àngela Colomé
|
Per fer aquest dibuix vaig pensar que volia fer una
situació de caça. Vaig buscar per internet algunes pintures on es veies la
situació.
Després de veure-les, vaig pintar tres persones
arreconant un animal per caçar-lo.
Aquestes són les imatges que vaig buscar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)